- MATRÍCULA OBERTA CURSOS LLENGUA DE SIGNES CATALANA ÀGILS Comunicació informa que hem obert la matrícula per als cursos d’LSC pel curs 2010/11. + Info
- CURS ATI (Aplicació de Tècniques d’Interpretació) ÀGILS Comunicació informa que realitzarà un curs d'ATI que tindrà una durada de 20h. La pr... + Info
- EXPOSICIÓ A LA PEDRERA AMB INTÈRPRET DE LSC Des d’ÀGILS Comunicació us informem que els pròxims diumenges 17 d’octubre, 14 de novembre... + Info
Com a comunitat sorda podem entendre al teixit social format per persones sordes que utilitzen la llengua de signes, un col·lectiu de persones que participen d’una cultura, uns valors, unes experiències i una identitat. Però aquesta, no només està integrada per persones sordes sinó també per persones oïdores que participen d’aquestes signes d’identitat i consideren que la sordesa es un diferència, no una malaltia ni una deficiència. Es veuen a si mateixos des del punt de vista de la capacitat, no des de la incapacitat per la seva pèrdua auditiva.
La llengua de signes és la clau de la identitat de les persones sordes. Podem definir-la com la seva llengua natural, les seves característiques visuo-gestuals i la organització espacial, marca la diferencia de les característiques auditiu-vocal de les llengües orals.
La llengua de signes no és universal, cada país posseeix la seva pròpia llengua de signes. A Catalunya s’utilitza la LSC (llengua de signes catalana) i a l’estat espanyol la LSE (llengua de signes espanyola). De la mateixa manera que les llengües orals, tal i com demostren les investigacions lingüístiques i psicolingüístiques, aquesta posseeix totes les característiques pròpies de les llengües i la mateixa funcionalitat per pensar, comunicar i transmetre qualsevol concepte o valor.
El canal natural de les llengües orals és l’auditiu, que difícilment les persones sordes poden percebre a través de la vista perquè perden informació essencial.
Com és normal una persona sorda tindrà moltes dificultats a l’hora de comunicar-se amb la llengua oral, per això, des de fa segles han desenvolupat una llengua essencialment visual, arbitrària i amb paràmetres que la defineixen com el que és, una llengua. Les persones sordes la utilitzen per mantenir les relacions interpersonals: per formar una identitat, per la coherència del grup.
El Instituto Nacional d'Estadística senyala que a Espanya hi ha gairebé un milió de persones que pateixen diferents tipus de sordesa, 400.000 persones fan servir la llengua de signes, el 47% dels que tenen més de deu anys no tenen estudis o són analfabets. El 90% son analfabets funcionals, és a dir, poden llegir un text o oralitzar-lo però no l’entenen en la seva totalitat.
La sordceguesa és una discapacitat multisensorial que prové de la combinació de la deficiència visual i la deficiència auditiva. El grup que conforma la població sordcega encara és molt més heterogeni i complex, però a diferència de les necessitats que tenen les persones amb una sola deficiència sensorial, les persones sordcegues tenen necessitats diferents i molt específiques per tal de poder accedir a la informació i la comunicació.
Algunes persones sordcegues són totalment sordes i cegues, mentre que d’altres tenen restes auditives o visuals. Cal tenir en compte les característiques individuals motivades per cada una d’aquestes carències com són el moment en què apareix la pèrdua, el tipus i el grau, el nivell maduratiu i de comunicació, l’existència o no d’altres deficiències, etc.
Actualment a Espanya hi ha entre 5.000 i 6.000 afectats de sordceguesa, aquest col·lectiu ha estat lluitant pel reconeixement d’aquesta discapacitat com a específica davant del Parlament Espanyol durant 14 anys. Va ser el 29 de novembre de 2005, que per unanimitat es va aprovar la proposició no de llei 161/000800 relativa a la sordceguesa com a discapacitat.
